diumenge, 30 de desembre de 2012

Conclusions

Aquest semestre hem pogut aprendre moltes coses noves dins les matèries de GITIC i COED del Grau en Educació Primària.

Per un costat hem vist com d'important són les TIC en el dia a dia de l'aula, les noves tecnologies ens envolten per totes bandes i els nens han de saber utilitzar-les de manera correcta, ja que gairebé neixen amb elles. Per tant, el mestre ha de ser capaç de mostrar tots els recursos que hi han i dominar cadascun d'ells, a més d'estar al dia. Gràcies a la part de GITIC hem pogut veure molts d'aquests recursos i com podem fer per estar al dia i contactar amb companys de feina per treballar amb una educació en xarxa.

Per l'altra banda hem vist com és d'important la comunicació tant oral com escrita, com a de ser un missatge per arribar al públic, com és d'important la preparació a l'hora d'exposar, o d'escriure un text. Amb COED tenim molts nous recursos per seguir treballant i fer que la nostre comunicació sigui el màxima d'eficient.

Les dues assignatures formen un mòdul conjunt perquè estan íntimament relacionades, tota la comunicació oral o escrita mb un bon suport de les TIC ens ajudarà a ser uns bons comunicadors.

Espero poder aplicar tot allò que he aprés i seguir augmentant aquest bloc amb nous coneixements importants pel meu futur professional.


diumenge, 23 de desembre de 2012

Les TIC i TAC a l'escola


Tenim 4 models d'ús de l'ordinador a l'esola:

1. L’ORDINADOR PODRIA SER UN MESTRE
L'ordinador explica una cosa i si el nen la sap es segueix avançant. Es van fer programes per reproduir aquest model. Tot el que el nen podia aprendre es podia introduir a l’ordinador, no cal el mestre. Aquesta opció ha quedaten desús.


2. L’ORDINADOR COM A ALUMNE
També van plantejar el constructivisme (1990) on el nen apren i construeix el coneixement a per mitjà dels ordinadors. El nen és més actiu.

Exemple: Scratch


3. L’ORDINADOR COM A LABORATORI
El nen pot fer un aprenentatge per descoberta (model experimental).Descobreix interactuant amb l'ordinador.

Exemple: Sims


4. L’ORDINADOR COM UNA EINA DE TREBALL
Creació del nen mitjançant l'ordinador (textos, vídeos, audios...)
Exemple: eines GITIC


L'activitat que complementa a aquesta teoria és presentar una proposta de l'ús de les TIC i les TAC a l'escola. El meu company Marc Millàn i jo vem presentar "Les caceres del tresor" que trobareu dins d'aquesta presentació amb la resta de propostes:


dissabte, 22 de desembre de 2012

Codi Oral / Codi Escrit


La llengua és un sistema de signes que els parlants aprenen i així es poden comunicar entre ells. Hi ha el codi oral i l'escrit

No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. En l’antiguitat, hi havies unes comunicacions pròpies de l’oral, com el diàleg, i unes altres pròpies de l’escrit com la història escrita. Actualment, amb el desenvolupament econòmic ha ajuntat els dos codis; existeix la possibilitat de comunicar-se a distància i ha permès que l’escrit pugui ser immediat. 
La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Per als medievals l’escrit en llatí era molt més important de l’oral, en canvi al segle XX l’oral és l’únic objecte dels seus estudis.
Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.



En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.
L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.
Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.
La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per registrar la paraula.
També recorda que no existeixi una correspondència unívoca entre sons i grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte entre els dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.


Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.
En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:
-  Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.
-  Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral.
L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes. Entre les característiques destaca la correspondència entre so i grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  

En general podem parlar de les següents característiques:


Codi oral
Codi escrit

Diferències contextuals

Canal auditiu


Canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text
El receptor els percep simultàniament
Comunicació espontània
Comunicació  elaborada
Comunicació  immediata en el temps i en l’espai
 Comunicació diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire
La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no-verbals
Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text
No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important

El context és poc important
Diferències textuals
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal

Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Grau de formalitat baix
Grau de formalitat alt
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació

Selecció molt precisa de la informació
Més redundant
Menys redundant
Estructura oberta
Estructura tancada
Estructures poc estereotipades (marcades)
Estructura estereotipades ( més flexible)
Cohesió
Menys gramatical ( pauses i entonació)

Més gramatical
Utilitza codis no verbals i elements paralingüístics
Utilitza pocs codis no verbals i pocs elements paralingüístics
Freqüència alta de referències exofòriques
Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids

No incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia
Preferix solucions poc formals

Solucions formals
Gramàtica (sintaxi)
Utilitza estructures sintàctiques simples

Ús freqüent d’estructures més complexes
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
Absència d'aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable
Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents
El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic
Lèxic no marcat formalment

Lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots
Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims
Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics
Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa
Tendència a eliminar-los

dissabte, 15 de desembre de 2012

Habilitats lingüístiques


Les persones tenim la capacitat de parlar, escoltar, llegir i escriure, les quatre habilitats lingüístiques que ens caracteritza als humans i ens fan únics, permeten la comunicació entre nosaltres i la creació de vincles entre nosaltres.




LLEGIR és  procés actiu, pel qual aconseguim un objectiu, ja que llegim per una finalitat. A més, es crea una interacció entre el lector i el text.
















ESCRIURE va molt més enllà de posar lletres a un paper en blanc, escriure significa produir un texte escrit significatiu, per tant, per elaborar un bon text i escriure correctament, hem de tenir en compte:

El procés d'elaboració del text escrit:
  • Els aspectes formals (cal·ligrafia, so-grafic, etc.)
  • Els aspectes lingüístics (morfologia, lèxicologia, la semàntica, etc.)
  • Els aspectes discursius (la composició del text escrit, les característiques, la tipologia de textos, etc.).




    Amb el PARLAR podem expressar el nostre pensament, però per aconseguir-ho, fa falta elllenguatge articular.
    Ara bé, no sempre podem fer servir el mateix llenguatge, per els diversos pensaments que apareixen a la nostre ment. Per aquest motiu, utilitzem o hauriem d'utilitzar, una coherencia, una claredat, correció i adequació pròpia, segons la situació communicativa.





    Finalment, tenim l'habilitat d'ESCOLTAR, és a dir, poder compendre un missatge, que posa en marxa el cervell, i construeix el significat i l'interpretació del que ha estat pronunciat oralment.

    Aixó sí, per ser un bon oïent, cal que tinguem clar què significa escolar.

    Procés actiu.
    Respectar l'emissor.
               ESCOLTAR              =                           Ser objectius.
    Descobrir.
      Relacionar.


    Per tant, podem concloure que aquestes quatre habilitats estan molt relacionades entre elles.
    Per una banda tenim l'escoltar i el llegir, que es caracteritzen per ser receptius, és a dir, són la comprensió. I per altre banda, tenim el parlar i l'escriure, que són els anomenats productius, per tant, l'expressió. I les quatre habilitats juntes, permeten a l'home, ser partícep d'aquest cercle comunicatiu que tant important és per a nosaltres.

    dissabte, 1 de desembre de 2012

    UNESCO i ISTE

    A GITIC hem fet una presentació per saber quines són les competències bàsiques que haurien de tenir docents i estudiants de les TIC segons la UNESCO i ISTE, aquí teniu la presentació:


    dissabte, 17 de novembre de 2012

    El joc d'aprendre: SCRATCH


    Scratch és un entorn per ensenyar conceptes bàsics de programació als nens. Permet començar a entendre conceptes com a cicles, control de flux, senyals, etc.
    L'Scratch serveix per jugar, per crear animacions, com a producte interactiu, etc.





    Programació per nens

    Aquest entorn és completament gràfic. Els jocs que es construeixen són animacions a les quals se'ls col·loca comportament mitjançant programes, i els programes es construeixen mitjançant elements que s'arrosseguen i s'enganxen. És molt senzill d'utilitzar i per tant, perfecte per a nens.



    S'ha d'instal.lar a l'ordinador per poder començar a utilitzar-lo, el trobarem a la pàgina oficial del programa.

    En aquest tutorial podreu veure una mica millor com funciona aquesta eina, crec que és molt útil per fer treball col.laboratiu a l'aula i per treballar la imaginació i el pensament per mitjà de la interacció amb l'ordinador.


    dissabte, 10 de novembre de 2012

    Millors presentacions: PREZI

    Prezi és una aplicació de presentació en línia i una eina narrativa, que fa servir un sol llenç en comptes de diapositives tradicionals i separades. Els texts, imatges, vídeos o altres objectes de presentació són posats en un llenç infinit i presentats ordenadament en un marc presentable. El llenç permet als usuaris crear una presentació no lineal, on poden fer servir zoom en un mapa visual. Es pot definir un camí a través d'objectes i marcs, aconseguint un ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra del navegador.


    Aqui teniu un tutorial on podreu veure com s'utilitza aquesta eina


    Dins les exposicions d'Identitat i territori del Mòdul 1 hem pogut treballar amb el Prezi per poder fer una exposició oral recolzats per una bona presentació amb TIC, aquí teniu la nostra on parlàvem del "Territori del Futbol" amb el meu company Adrià López.



    dissabte, 3 de novembre de 2012

    Marcadors Socials



    Els marcadors socials són una forma de guardar, classificar i compartir enllaços a internet . Estan sempre disponibles des de qualsevol ordinador i es poden compartir amb altres persones.

    Els marcadors socials serveixen per agregar webs que visites amb regularitat i afegir-hi etiquetes per organitzar-ho millor i perquè posteriorment et sigui molt més fàcil trobar allò que busques. A més també et permet compartir les teves webs marcades amb més persones.

    Per nosaltres és molt interessant ja que d'aquesta maner tenim un recull de tot allò que trobem interessant a la xarxa, a la vegada que ho podem compartir amb altre gent, els quals també comparteixen amb nosaltres.

    Tres exemples de marcadors socials:



    DELICIOUS  és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet guardar i recuperar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables en línia i no només localment. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilitza la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç .


    MISTER WONG  és una pàgina que permet emmagatzemar els adreces d'Internet interessants de la xarxa amb un sistema d'etiquetes que es poden compartir amb altres usuaris, esdevenint així marcadors socials. Es poden crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos (amb marcadors públics i privats) o bé seguir l'activitat de determinades persones. És un web multilingüe creat a Alemanya el 2009, d'incidència especialment al sector educatiu.  
    - PEARLTREES no organitza la informació en forma de llista, la organitza en forma més visual, en forma d'esquema, que té arbres, branques i que aquestes acaben en petites "perles" que d'alguna manera són les que tenen l'adreça concreta.Com a exemple aquí us deixo el meu.


    Com hem pogut observar, els marcadors socials són eines que ens proporcionen moltes avantatges alhora de poder classificar tota la informació de la xarxa, a la vegada que la compartim amb els nostres companys i ells comparteixen amb nosaltres les seves troballes.


    Creant mapes conceptuals: CmapTools


    CmapTools és un programari multiplataforma de creació i edició de mapes conceptuals per mitjà d'unes aplicacions escrites en Java. Aquest programa permet tant el treball local individual, com a internet. Possibilita la navegació pels mapes realitzats. A més, té una interfície senzilla i fàcil d'utilitzar. També esta disponible en català. 




    Característiques principals: 


    • Permet crear mapes conceptuals.  Ajuda a organitzar els coneixements i ampliar la relació de qualsevol amb el tema. 
    • Permet construir, compartir i discutir models de coneixement.
    • Permet adjuntar recursos d'àudio, vídeo, etc. 
    • Els mapes CmapTools poden ser exportats a diferents formats. 
    • Permet el treball tant individual com en col·laboració. 

    Aquí us deixo un tutorial per saber més coses d'aquesta eina.


    Aquí us deixo el mapa conceptual que vam fer a Gitic relacionant tots els conceptes de l'assignatura.





    Crec que aquesta eina és molt útil tant per estudiants, facilitant l'estudi i l'organtizació, com pels mestres que vulguin ensenyar als seus alumnes a fer mapes conceptuals més visuals i amb relació a la xarxa.

    diumenge, 21 d’octubre de 2012

    La Descripció


    A l'assignatura de COED hem parlat de la descripció, que és la representació d'alguna cosa  mitjançant paraules. L'objectiu principal de la descripció és fer veure als altres o que imaginin i intentin recrear el que els hi estem descrivint. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.


    El mode d’organització descriptiu pot ser el dominant en un text, però en la major part de textos pot aparèixer combinada amb altres seqüències. Per exemple, en l’àmbit literari, la descripció acostuma a aparèixer junt amb la narrativa i el diàleg, és essencial en el món de la ficció.


    Podem distingir dues classes de descripció: l’objectiva i la subjectiva.


    Objectiva: L’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit. Es limita a descriure tal com és i dir les característiques que millor el defineixen sense donar la seva opinió, fer judicis de valor o intentar suscitar emocions en el lector.

    Subjectiva: L’autor dóna la seva opinió sobre l’objecte descrit i intenta influir en el lector.



    El primer que hem de fer per començar una descripció és:


    Idear: Significa explorar la situació, és a dir, intentar trobar les paraules precises per descriure l’objecte. Pot ser influït per l’objectivitat o subjectivitat de l’autor, pel context de la comunicació, el propòsit del text.

    Ordenar: Significa ordenar les informacions que hem obtingut.

    Textualitzar: És la redacció del text, a partir de les informacions que hem ideat i ordenat, de forma coherent, cohesionada i intel·ligible. 


    * Diferents exemples vistos a l'aula:

    1. LES CANÇONS
    - El gripau blau: que parla d'un gripau que és  molt cregut, amb una lliço moral al final.




    Lila:descriu una noia anomenada Lila.



    Pedro navaja: descriu un dia en la vida de Pedro Navaja, de forma narrativa.



    2. EL CONTE




    - Abiyoyo: és una narració del Xesco Boix on fa una descripció d'un personatge anomenat Abiyoyo









    3. LA POESIA


    Hem vist la poesia visual d'en Joan Brossa. Amb només una imatge podem descriure allò que volem de manera que tothom ho entengui, o almenys pensi alguna cosa.







     QUI ETS, TU?
    Amb tot el que sabem de la descripció hem hagut de fer una activitat per descriure un company per mitjà d'una imatge amb una paraula o frase. Això ens a permés per un costat aprendre més dels companys i buscar una manera creativa de descriure a algú, a la vegada que hem practicat l'exposició oral per explicar els motius de la nostra imatge.