Conclusions

Aquest semestre hem pogut aprendre moltes coses noves dins les matèries de GITIC i COED del Grau en Educació Primària.

Per un costat hem vist com d'important són les TIC en el dia a dia de l'aula, les noves tecnologies ens envolten per totes bandes i els nens han de saber utilitzar-les de manera correcta, ja que gairebé neixen amb elles. Per tant, el mestre ha de ser capaç de mostrar tots els recursos que hi han i dominar cadascun d'ells, a més d'estar al dia. Gràcies a la part de GITIC hem pogut veure molts d'aquests recursos i com podem fer per estar al dia i contactar amb companys de feina per treballar amb una educació en xarxa.

Per l'altra banda hem vist com és d'important la comunicació tant oral com escrita, com a de ser un missatge per arribar al públic, com és d'important la preparació a l'hora d'exposar, o d'escriure un text. Amb COED tenim molts nous recursos per seguir treballant i fer que la nostre comunicació sigui el màxima d'eficient.

Les dues assignatures formen un mòdul conjunt perquè estan íntimament relacionades, tota la comunicació oral o escrita mb un bon suport de les TIC ens ajudarà a ser uns bons comunicadors.

Espero poder aplicar tot allò que he aprés i seguir augmentant aquest bloc amb nous coneixements importants pel meu futur professional.

Codi Oral / Codi Escrit

La llengua és un sistema de signes que els parlants aprenen i així es poden comunicar entre ells. Hi ha el codi oral i l'escrit. 

No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. En l’antiguitat, hi havies unes comunicacions pròpies de l’oral, com el diàleg, i unes altres pròpies de l’escrit com la història escrita. Actualment, amb el desenvolupament econòmic ha ajuntat els dos codis; existeix la possibilitat de comunicar-se a distància i ha permès que l’escrit pugui ser immediat. 

La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Per als medievals l’escrit en llatí era molt més important de l’oral, en canvi al segle XX l’oral és l’únic objecte dels seus estudis.

Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.

En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.

L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per registrar la paraula.

També recorda que no existeixi una correspondència unívoca entre sons i grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte entre els dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.

Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.

En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:

-  Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.

-  Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral.

L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes. Entre les característiques destaca la correspondència entre so i grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  

En general podem parlar de les següents característiques:

Codi oral	Codi escrit
Diferències contextuals Canal auditiu	Canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text	El receptor els percep simultàniament
Comunicació espontània	Comunicació  elaborada
Comunicació  immediata en el temps i en l’espai	Comunicació diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire	La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no-verbals	Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text	No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important	El context és poc important
Diferències textuals
Adequació Tendència a marcar la procedència dialectal	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Grau de formalitat baix	Grau de formalitat alt
Coherència Selecció menys rigorosa de la informació	Selecció molt precisa de la informació
Més redundant	Menys redundant
Estructura oberta	Estructura tancada
Estructures poc estereotipades (marcades)	Estructura estereotipades ( més flexible)
Cohesió Menys gramatical ( pauses i entonació)	Més gramatical
Utilitza codis no verbals i elements paralingüístics	Utilitza pocs codis no verbals i pocs elements paralingüístics
Freqüència alta de referències exofòriques	Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	No incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia Preferix solucions poc formals	Solucions formals
Gramàtica (sintaxi) Utilitza estructures sintàctiques simples	Ús freqüent d’estructures més complexes
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència d'aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable	Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic Lèxic no marcat formalment	Lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots	Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics	Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa	Tendència a eliminar-los

Habilitats lingüístiques

Les persones tenim la capacitat de parlar, escoltar, llegir i escriure, les quatre habilitats lingüístiques que ens caracteritza als humans i ens fan únics, permeten la comunicació entre nosaltres i la creació de vincles entre nosaltres.

LLEGIR és  procés actiu, pel qual aconseguim un objectiu, ja que llegim per una finalitat. A més, es crea una interacció entre el lector i el text.

ESCRIURE va molt més enllà de posar lletres a un paper en blanc, escriure significa produir un texte escrit significatiu, per tant, per elaborar un bon text i escriure correctament, hem de tenir en compte:

El procés d'elaboració del text escrit:

• Els aspectes formals (cal·ligrafia, so-grafic, etc.)
• Els aspectes lingüístics (morfologia, lèxicologia, la semàntica, etc.)
• Els aspectes discursius (la composició del text escrit, les característiques, la tipologia de textos, etc.).

Amb el PARLAR podem expressar el nostre pensament, però per aconseguir-ho, fa falta elllenguatge articular.

Ara bé, no sempre podem fer servir el mateix llenguatge, per els diversos pensaments que apareixen a la nostre ment. Per aquest motiu, utilitzem o hauriem d'utilitzar, una coherencia, una claredat, correció i adequació pròpia, segons la situació communicativa.

Finalment, tenim l'habilitat d'ESCOLTAR, és a dir, poder compendre un missatge, que posa en marxa el cervell, i construeix el significat i l'interpretació del que ha estat pronunciat oralment.

Aixó sí, per ser un bon oïent, cal que tinguem clar què significa escolar.

Procés actiu.

Respectar l'emissor.

           ESCOLTAR              =                           Ser objectius.

Descobrir.

  Relacionar.

Per tant, podem concloure que aquestes quatre habilitats estan molt relacionades entre elles.

Per una banda tenim l'escoltar i el llegir, que es caracteritzen per ser receptius, és a dir, són la comprensió. I per altre banda, tenim el parlar i l'escriure, que són els anomenats productius, per tant, l'expressió. I les quatre habilitats juntes, permeten a l'home, ser partícep d'aquest cercle comunicatiu que tant important és per a nosaltres.

La Descripció

A l'assignatura de COED hem parlat de la descripció, que és la representació d'alguna cosa  mitjançant paraules. L'objectiu principal de la descripció és fer veure als altres o que imaginin i intentin recrear el que els hi estem descrivint. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.


El mode d’organització descriptiu pot ser el dominant en un text, però en la major part de textos pot aparèixer combinada amb altres seqüències. Per exemple, en l’àmbit literari, la descripció acostuma a aparèixer junt amb la narrativa i el diàleg, és essencial en el món de la ficció.


Podem distingir dues classes de descripció: l’objectiva i la subjectiva.


- Objectiva: L’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit. Es limita a descriure tal com és i dir les característiques que millor el defineixen sense donar la seva opinió, fer judicis de valor o intentar suscitar emocions en el lector.

- Subjectiva: L’autor dóna la seva opinió sobre l’objecte descrit i intenta influir en el lector.



El primer que hem de fer per començar una descripció és:


- Idear: Significa explorar la situació, és a dir, intentar trobar les paraules precises per descriure l’objecte. Pot ser influït per l’objectivitat o subjectivitat de l’autor, pel context de la comunicació, el propòsit del text.

- Ordenar: Significa ordenar les informacions que hem obtingut.

- Textualitzar: És la redacció del text, a partir de les informacions que hem ideat i ordenat, de forma coherent, cohesionada i intel·ligible. 

* Diferents exemples vistos a l'aula:

1. LES CANÇONS

- El gripau blau: que parla d'un gripau que és  molt cregut, amb una lliço moral al final.

- Lila:descriu una noia anomenada Lila.

- Pedro navaja: descriu un dia en la vida de Pedro Navaja, de forma narrativa.

2. EL CONTE

- Abiyoyo: és una narració del Xesco Boix on fa una descripció d'un personatge anomenat Abiyoyo

3. LA POESIA

Hem vist la poesia visual d'en Joan Brossa. Amb només una imatge podem descriure allò que volem de manera que tothom ho entengui, o almenys pensi alguna cosa.

 QUI ETS, TU?

Amb tot el que sabem de la descripció hem hagut de fer una activitat per descriure un company per mitjà d'una imatge amb una paraula o frase. Això ens a permés per un costat aprendre més dels companys i buscar una manera creativa de descriure a algú, a la vegada que hem practicat l'exposició oral per explicar els motius de la nostra imatge.

Qui és un BON COMUNICADOR?

A COED ens han preguntat qui és per nosaltres un bon comunicador. En el meu cas vaig escollir a Eduard Punset.

Per a mi és un bon comunicador perquè és coherent quan parla, és capaç de ser senzill quan explica qualsevol cosa de manera que tothom el pot entendre i a més, és dinàmic, fent que en cap moment et puguis despistar en el seu discurs.
Després de la classe i amb els diferents comentaris extrets també podem observar com en aquest cas podem seguir aquest personatge pel seu Bloc, al Facebook, via Twitter, per mitjà de les seves col.laboracions a diaris i revistes, i per suposat a les seves publicacions. Tot això fa que sigui un personatge rellevant, que arriba a un gran públic i es seguit per aquest.

La conclusió al final de classe ens fa dir que el bon comunicador ha de ser convincent, segur, precís, documentat. Sap valorar el que és important per al públic , interpreta  les reaccions de l’auditori per modificar, si cal, el seu discurs. Fa sentir a l’interlocutor que és important, és clar, segur i original.....

Com a exemples donats a classe van sortir Josep Cuní, Pilar Rahola, Gandhi, Adolf Hitler, Jordi Évole, Andreu Buenafuente, Manuel Fuentes i un llarg etc.....

Per acabar us vull deixar un discur d'un gran comunicador que ens va deixar fa un temps i com diu ell aquest era el seu últim i més important discurs.

PRESENTACIÓ

Hola, sóc alumne de 1r any en el Grau d'Educació Primària a la universitat Blanquerna de Barcelona

En aquest bloc trobareu una descripció, reflexió i ampliació de les activitats relacionades amb les assignatures de Comunicació Oral Escrita i Digital (COED) i Gestió de la informació i TIC (GITIC), que aniré fent durant aquest primer semestre.