dissabte, 22 de desembre de 2012

Codi Oral / Codi Escrit


La llengua és un sistema de signes que els parlants aprenen i així es poden comunicar entre ells. Hi ha el codi oral i l'escrit

No existeixen situacions de comunicació exclusives de l’oral i de l’escrit. En l’antiguitat, hi havies unes comunicacions pròpies de l’oral, com el diàleg, i unes altres pròpies de l’escrit com la història escrita. Actualment, amb el desenvolupament econòmic ha ajuntat els dos codis; existeix la possibilitat de comunicar-se a distància i ha permès que l’escrit pugui ser immediat. 
La relació oral-escrit ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història. Per als medievals l’escrit en llatí era molt més important de l’oral, en canvi al segle XX l’oral és l’únic objecte dels seus estudis.
Gérard Vigner al 1982 analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit.



En la concepció tradicional, l’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La gramàtica és oracional i prescriptiu de l’escrit i la llengua es presenta monolítica i neutra. Els textos son descontextualitzats.
L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.
Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.
La tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Es basa en els estudis de la gramàtica del discurs que analitzares els textos de la llengua.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció, afirma que des dels seus orígens l’escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per registrar la paraula.
També recorda que no existeixi una correspondència unívoca entre sons i grafies i que estableixi un paral·lelisme exacte entre els dos canals. Segons ell, aquests arguments justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament i per separat en l’aprenentatge de llengües.


Leonard F.M. Scinto al 1986 analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit.
En el model dependent, es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l’oral. Els principals arguments són:
-  Filogenètic: l’oral va néixer molt abans que l’escrit.
-  Ontogenètic: els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral.
L’oral és la manifestació natural del llenguatge, l’escrit un simple calc cultural.

En el model independent sosté l’oral i l’escrit com a independents, dues manifestacions.

En el model equipol·lent postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes. Entre les característiques destaca la correspondència entre so i grafia.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita, el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.  

En general podem parlar de les següents característiques:


Codi oral
Codi escrit

Diferències contextuals

Canal auditiu


Canal visual
El receptor percep successivament els diversos signes del text
El receptor els percep simultàniament
Comunicació espontània
Comunicació  elaborada
Comunicació  immediata en el temps i en l’espai
 Comunicació diferida
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire
La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
Utilitza molt els codis no-verbals
Utilitza poc la disposició de l’espai al text
Hi ha interacció durant l’emissió del text
No hi ha interaccions durant la composició
El context extralingüístic té un paper molt important

El context és poc important
Diferències textuals
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal

Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Grau de formalitat baix
Grau de formalitat alt
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació

Selecció molt precisa de la informació
Més redundant
Menys redundant
Estructura oberta
Estructura tancada
Estructures poc estereotipades (marcades)
Estructura estereotipades ( més flexible)
Cohesió
Menys gramatical ( pauses i entonació)

Més gramatical
Utilitza codis no verbals i elements paralingüístics
Utilitza pocs codis no verbals i pocs elements paralingüístics
Freqüència alta de referències exofòriques
Freqüència alta de referències endofòriques
Gramàtica, fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids

No incorpora aquestes formes
Gramàtica morfologia
Preferix solucions poc formals

Solucions formals
Gramàtica (sintaxi)
Utilitza estructures sintàctiques simples

Ús freqüent d’estructures més complexes
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
Absència d'aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements de l’oració és força variable
Ordre més estable dels elements de l’oració
El·lipsis freqüents
El·lipsis menys freqüents
Gramàtica lèxic
Lèxic no marcat formalment

Lèxic marcat formalment
Freqüència baixa de mots
Freqüència molt alta de mots
Accepta la repetició lèxica
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
Ús de proformes i hiperònims
Tendència a usar els mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics
Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa
Tendència a eliminar-los

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada